Arxiu de l'autor: qkota

Cada dia, o bé al matí, o bé al migdia, o bé a la tarda, o bé al vespre, vaig fins allà de puntetes. M'hi acosto. M'hi acosto molt a prop i tanco els ulls –de vegades més d'un cop … Continua llegint →

A la q-kota li agrada cantar cançons que se sap en veu baixa, si no la sent ningú. Li agrada l'olor del bosc a la tardor, a l'hivern, a la primavera i a l'estiu. Però sobretot a la primavera i … Continua llegint →

A la nena petita de les trenes ningú li va dir que havia de ser la més bonica. Ni la més intel·ligent. Potser és que li agradava massa el conte de la Blancaneus. I plorava amb el conte de l'aneguet … Continua llegint →

Els diumenges a la tarda, l'aire transporta una calma que és impossible trobar en qualsevol altre dia de la setmana. Tot és més lent. Feia temps que volíem fotografiar els camps de naps que hi ha a banda i banda … Continua llegint →

Segons les dades del comptaquilòmetres de la meva bicicleta, l'excursioneta d'avui ha durat 25 minuts i 36 segons. La distància recorreguda ha estat de 5,34 km, amb la qual cosa surt una mitjana de 12,5 km/h (sé que no és … Continua llegint →

Hi ha trossos que me'ls vaig aprendre de memòria. D'aquest que transcriuré, extret del pròleg, en vaig fer la meva ensenya. El vaig escriure amb ploma (d'aquelles que havies d'anar sucant en un pot de «tinta xina») en un paper. … Continua llegint →

Les tapes dures el fan semblar antic. El paper, lleugerament esgrogueït, també el fa semblar antic. Les lletres, una mica arrodonides, el fan semblar antic. I l'olor que fa. I el tacte, rugós –però només d'una manera gairebé imperceptible. I de fet, no … Continua llegint →

A l'Ametlla vaig parar perquè feia calor i em volia treure el jersei. El rellotge marcava exactament les 15.07 del primer dilluns de maig. Vam tornar a la carretera, vam passar per davant de l'hotel abandonat, per les botigues de … Continua llegint →

Feia calor per ser abril. Ho sé perquè m'havia posat una samarreta màniga curta (més endavant es va convertir en quatre draps, aquella samarreta; ara ja no deu ser ni això). Portava uns pantalons grisos amb unes ratlletes de color … Continua llegint →

El cel té un color blau lleig. Per què no s'esquinça i plou d'una vegada?[@more@] Tweet