moments

Cada dia, o bé al matí, o bé al migdia, o bé a la tarda, o bé al vespre, vaig fins allà de puntetes. M'hi acosto. M'hi acosto molt a prop i tanco els ulls –de vegades més d'un cop al dia–, m'hi acosto ben a prop –la majoria de vegades més d'un cop al dia, més de dos i més de tres–, i amb els ulls tancats inspiro profundament, lentament. Intento no deixar que res em distregui d'aquest instant. Quan hi sóc a tocar i respiro amb calma, pausadament, m'envaeix la seva fragància. Aquesta aroma… Els pètals em fan pessigolles a la punta del nas. Són com de vellut, d'un vermell intens com la sang. Sé que les meves flors són efímeres. Això és precisament el que les fa tan belles.[@more@]

Tweet