Qüestió de gustos

A la q-kota li agrada cantar cançons que se sap en veu baixa, si no la sent ningú. Li agrada l'olor del bosc a la tardor, a l'hivern, a la primavera i a l'estiu. Però sobretot a la primavera i a l'estiu. Li agrada sentir com els grills emmudeixen a mesura que ella va caminant. A la q-kota li agrada acariciar la nuca d'una persona molt especial. Li agradaria adormir-se amb el cap reposant al pit d'aquesta persona tan especial, però la q-kota no és d'adormir-se fàcilment, i per això sempre s'acaba adormint al seu cantó del llit, en la mateixa posició, després de divagar amb el pensament una bona estona. A la q-kota li agraden les baixades amb bicicleta, tant si els camins són de rocs com asfaltats. Li agrada canviar de marxes amb el cotxe. Li agrada conduir si té ganes de conduir. Tant pot conduir mil quilòmetres en un dia com veure una muntanya terrible per anar fins al poble del costat. Li agrada l'olor de la colònia de gessamí que el seu germà li va portar de França. I ara només en queda un cul d'ampolla, però no la vol acabar de gastar i per això es posa altres colònies que no li agraden tant. A la q-kota li agraden les mitges reixades, les bufandes. Li agrada quedar-se sola llegint al menjador amb el llum petit quan tothom ja és a dormir. Li agrada terriblement, perillosament, somiar desperta. Li agrada comptar estrelles, quedar-se encantada mirant les onades com van i vénen i tocar els llençols amb els dits dels pesu i trobar-los una mica freds. A la q-kota li agrada la llum de primera hora del matí i la d'última hora de la tarda. Nedar per sota l'aigua. Anar-se'n de viatge amb un mapa a la mà i no saber ben bé on la portarà el destí. Quedar-se al cine fins que s'acaben els crèdits de la pel·lícula i anar tornant lentament a la realitat. Un dia, al cine, feien Amélie. A la q-kota li agrada Amélie. Ahir la va tornar a veure per enèsima vegada. I va començar a pensar en coses petites que li agradaven. I va pensar que en faria un post. I cada dia podria omplir pàgines amb coses que li agraden. Però tampoc és qüestió.

[@more@]

Tweet