quotidianitat en xifres

Segons les dades del comptaquilòmetres de la meva bicicleta, l'excursioneta d'avui ha durat 25 minuts i 36 segons. La distància recorreguda ha estat de 5,34 km, amb la qual cosa surt una mitjana de 12,5 km/h (sé que no és una gran mitjana; a favor meu he de dir que es tractava d'un camí pedregós de muntanya). La punta de velocitat del dia ha estat de 46,5 km (també he de dir que si el camí té pujades és lògic que tingui baixades, de les quals n'hi ha una de força llarga). El total de quilòmetres fets amb la bici des que em van regalar el comptaquilòmetres, fa aproximadament 1 any, 3 mesos i 16 dies, és de 1534,2, xifra que espero anar incrementant.

El total de temps treballat d'avui ha estat de 8 hores i 6 minuts. Avui fa 3 anys, 6 mesos i 15 dies que treballo a l'empresa (jo mateixa me'n faig creus).

I ara, quan, segons el meu ordinador (que sempre va 6 minuts avançat respecte del rellotge del mòbil) són les 18 hores 54 minuts, faig clic al botó «Publica l'article!»

Una bajanada com una altra.

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: quotidianitat en xifres

  1. Sigfrid diu:

    Tens 1 comentari meu quan passen 22 minuts d’un nou dia. Concretament, del dia 11 d’abril. Avui farà 2 dies que hem acabat la setmana santa i començarem una setmana de 4 dies. Ah, i recordar que el món on vivim, 2+2 no són 4.

  2. Jo Mateixa diu:

    M’he estresat amb tants numeros… :-S

    Doncs be, seguint la tònica…ara passen 25 minuts de les 18, i m’en falten 30 per plegar, fins d’aqui a a 1 hora i 30 minuts no seré a casa, passats 10 minuts de les 21 soparé i amb una mica de sort quant faltin 15 minuts per la 01:00 aniré a clapar…joder, m’he estresast jo soleta :-O

    Petonassossssssssssssss

  3. neret diu:

    queden 4 minuts per dos quarts de vuit, hora en que fotré el camp de la feina, al cap de 20 minuts arribaré al pis i intentaré fer un reset i no pensar en res que tingui a veure amb la feina fins demà a dos quarts de nou (gairebé mai me’n surto, per desgràcia!)